EL PREZI

El Prezi és un programa de presentacions per explorar i compartir idees sobre un llenç virtual basada en la informàtica en núvol. Aquest programa es distingeix per la seva interfície d'usuari amb zoom, que permet als usuaris disposar d'una visió més apropada o més allunyada de la zona de la presentació. Prezi s'utilitza com a plataforma de pont entre la informació lineal i la no lineal. També es distingeix per ser una eina de presentació d'intercanvi d'idees, ja sigui de forma lliure o bé estructurada. 

El text, les imatges, els vídeos i altres mitjans de presentació es col·loquen sobre el llenç, i es poden agrupar en marcs. Després, els usuaris designen la grandària relativa i la posició entre tots els objectes de la presentació i com es fa el desplaçament entre aquests objectes, així com la ampliació/allunyament. Per a les presentacions lineals, els usuaris poden construir una ruta de navegació prescrita. La presentació final es pot desenvolupar en una finestra del navegador, també permetent una presentació fora de línia amb només descarregar l'arxiu. 

*amb l'ajuda de l'Ateneu

A diferència del PowerPoint, aquestes presentacións són més dinàmiques, interactives i no lineals. Un altre dels avantatges del Prezi és que està tot en una pàgina única, a més, facilita la combinació de text, imatge i vídeo. A més, és un servei gratuït i online, fet que fa que tothom pugui utilitzar-lo. 

Us deixo un vídeo que explica breument com fer servir aquesta innovadora eina. 

També podeu consultar a la Wikipedia algunes indicacions que descriuen la pantalla d'inici i els diferents menús, i que us poden ajudar a començar a treballar amb el Prezi.

ALGUNS CONSELLS

Per començar, hem de tenir clar que el Prezi és només un suport a l'exposició oral que realitzem. Per tant, la seva finalitat és acompanyar les nostres paraules, no substituir-les. 

Una altra recomenació estretament relacionada amb el fet d'utilitzar aquesta eina com a acompanyament i no com a base, és no omplir la presentació amb gaire text. Si està ple de frases escrites, el públic rebrà massa informació (el que li estem dient parlant i el que estan veient per la pantalla). Hem d'evitar aquest fet ja que no ajuda a la concentració dels oients perquè la seva atenció es dispersa entre escoltar i llegir.

En general, l'estructura d'una presentació oral sempre és la mateixa. El primer que s'ha de fer és captar l'atenció del públic de manera que li interessi seguir escoltant l'exposició. Després, s'ha d'explicar del que es parlarà perquè l'audiència tingui clar el tema que es tractarà. Tot seguit, s'exposa el cos del discurs de manera ordenada. Finalment, es fa un resum de tot el contingut remarcant clarament les idees principals. En aquest sentit, hem d'utilitzar el Prezi de la millor manera adquant-nos a aquesta estructura, per exemple començant amb un vídeo impactant o amb una música suggeridora.

Aquí podeu trobar uns altres deu consells també molt útils.

LA SIMPLICITAT ÉS FÀCIL, PERÒ ÉS DIFÍCIL

Prezi és una empresa amb uns valors ben definits que us presento a continuació.

- Ajudem a la gent a compartir idees.

- Animem a crear bellesa, no només a la funcionalitat.

- La curiositat és una meta, no un mitjà.

- Escoltem i estem oberts a aprendre de les experiències dels nostres usuaris.

- La simplicitat és fàcil, però és difícil.

Crec que és molt interessant que qualsevol empresa tingui una llista d'ideals, però a més aquests m'han semblat molt coherents i ben escollits.

L'EDUCACIÓ I LES TIC

La relació entre l'educació i les TIC cada vegada és més estreta. Són dos temes aque actualment van molt lligats, ja que s'enriqueixen mútuament. Aquest fet em va quedar encara més clar després d'assistir a l'ITWorldEdu2012 a la conferència de l'Enrique Dans, professor de Sistemes d'Informació a l'IE Business School i tractava sobre l'impacte de les xarxes socials i de les noves tecnologies en el món de l'educació.

Va començar la xerrada recordant en què es basava l'educació abans: en memoritzar conceptes. L'accès al coneixement era complex, per això s'emmagatzemava en llibres perquè fos més accessible. La lectura anava acompanyada per l'explicació del professor que ajudava a comprendre el llibre i fomentava que es fixessin bé els conceptes a través d'activitats repetitives i mecàniques. Tot això, propiciava un entorn molt unidireccional on els alumnes gairebé no participaven ni interactuaven entre ells. Ara bé, la generació actual és diferent. Vivim en un temps on la revolució tecnològica té una gran influència, l'ús i el coneixement de les noves tecnologies és essencial. D'alguna manera, totes aquestes noves eines se'ns presenten com una oportunitat per canviar la manera d'ensenyar: les TIC poden esdevenir el suport perfecte per millorar l'educació. 

A partir d'aquí, el senyor Dans ens va explicar diferents maneres d'integrar algunes eines a l'aula. Per exemple, utilitzant el Twiter i el Blog per tal que els alumnes puguin expressar els seus pensaments i les seves reflexions a partir de tota la informació que se'ls dóna. A més, que puguin ampliar els temes que més els interessin i redactar entrades o piulades per compartir aquests nous coneixements amb els seus companys. Totes aquestes eines afavoreixen la interacció entre companys, l'intercanvi d'opinions, l'aprofundiment, la recerca d'informació i treballen les compentències lingüístiques i socials. D'aquesta manera, contribueixen a la formació íntegra dels alumnes i complementen els conceptes adquirits dins de l'aula.

Finalment, va remarcar que tot i així, la figura del mestre és fonamental, el seu paper en aquesta nova manera d'educar és primordial. Per ell, el mestre ha de tenir clar què vol explicar, ha d'utilitzar recursos molts diversos,  ha d'educar en valors, ha d'ensenyar a gestionar la informació i a contrastar-la i ha de posseir les anomenades competències digitals.

Per entrendre què signifiquen les competències digitals, he elaborat una presentació on recullo les caracterísitques que hauria de tenir un mestre a l'anomenada Era Digital per part de la UNESCO i de la ITSE.

Per tenir altres punts de vista sobre la relació entre l'educació i les TIC, us deixo una llista de reproducció del YouTube creada per Celes Arteta.

CANVIS

També us deixo una reflexió molt interessant sobre com afecten les xarxes socials a la nostra vida en general. Aquest escrit m'ha fet pensar molt en els canvis. El pas del temps i l'evolució, porten petites modificacions i noves incorporacions a la nostra vida, això són els canvis per mi. La veritat és que aquesta paraula espanta, els canvis sempre són incerts, no sabem si ens llançaran cap a l'èxit o si ens enterraran en el fracàs. Sigui com sigui, són inevitables. Per aquest motiu, hem de saber adaptar-nos a les noves situacions i tirar sempre endavant. Hem d'abandonar l'immobilisme causat per la por i reunir el coratge per començar a caminar sense baranes cap a un futur incert. Veure els canvis com a oportunitats per millorar és la actitud a tenir. Poc a poc, hem d'anar coneixent més aquest nou estat i enriquint-nos d'ell. Finalment, arribarem a una nova situació d'estabilitat en la que ja haurem assimilat els canvis i els haurem incorporat a la nostra vida. En aquest moment, tot ja estarà llest perquè el cicle torni a començar. Així, nosaltres avancem i la vida continua. Mentrestant, hem de saber que la inconstància marca el nostre camí, per això hem de trobar la seguretat dins de la incertesa, hem de trobar la nostra essència per poder aferrar-nos a allò que som i tenir una estrella polar que ens guiï quan estuguem perduts.

Tots aquests pensaments els podem traslladar al camp de l'educació, on cada dia se'ns presenten noves situacions que mai abans havíem hagut d'enfrontar. Els coneixements que haguem anat adquirint ens seran de gran utilitat ja que ens donaran la base teòrica necessària per guiar la nostra actuació. Ara bé, seran l'habilitat per a la improvisació i la capacitat d'adaptació al canvi les que determinaran els resultats.

LA DESCRIPCIÓ

La descripció és una manera d'organitzar el discurs que pretén representar lingüísticament perones, animals, èpoques, sentiments...Normalment la trobem combinada amb altres seqüències com la narrativa o la dialogal.

Les descripcions poden ser objectives si l'autor adopta una actitud imparcial descrivint les característiques que millor defineixen al producte o subjectives si l'autor reflecteix el que li suggereix l'objecte que descriu.

En general, segueixen una estructura on primer s'estableix el tema (presentació de l'objecte), després es duu a terme la seva caracterització, i, finalment, s'exposa la seva relació amb el món exterior.

Per a realitzar una descripció, haurem de seguir tres passos. El primer consisteix en idear, en explorar la situació a partir de preguntes com "quines parts té?", "a què s'assembla?" o "per a què serveix?" entre d'altres. El segon pas és ordenar tota la informació que hem obtingut i estructurar-la. El tercer és la redacció del text tenint en compte algunes tècniques descriptives com els signames nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfet, o figures retòriques (metàfores, comparacions, personificacions, exemples, metonímies...). També és important la creativitat.

*amb l'ajuda d'uns apunts de classe.

Per tal de treballar aquesta tipologia textual, a classe hem realitzat dues activitats. D'una banda  una descripció escrita d'un company de la classe. Ha estat una tasca difícil ja que encara no ens coneixem gaire, però també ha estat emocionant perquè ens va ha observar tots els detalls de la persona per tal d'intentar extreure'n alguna característica. D'altra banda,  hem organitzat una exposició fotogràfica, en la que cadascú retratrava a través d'una imatge ideada per ell mateix un company de classe. Aquesta última activitat l'he trobada molt interessant ja que m'ha ajudat a fer-me una idea sobre com veuen el món els meus companys.

SI PARLO DE MI

Per treballar la descripció, vam veure una sèrie de poemes, contes i cançons per tal de mostrar-nos alguns exemples d'aquesta tipologia textual. Un dels poemes és aquest.

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

Aquests versos del poema Si parlo dels teus ulls de Miquel Martí i Pol, em van portar a pensar sobre tot el que perdem i guanyem durant la nostra vida. Aleshores, em vaig posar a escriure.






Desitjo que aquest text us hagi despertat sensacions i us hagi obert noves portes per seguir creixent.

EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL

EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL

El llenguatge audiovisual és un sistema de comunicació que combina la imatge i el so on el contingut icònic agafa més importància que el verbal. A més, promou un procesament global de la informació que proporciona al receptor una experiència unificada. Per una definició més completa i ampliada, recomano la lectura d'aquesta pàgina web.

No perquè sapiguem escoltar i mirar significa que entenguem aquest llenguatge, per aquest motiu cal una educació per captar el que ens vol transmetre. Això ho explica molt bé el doctor Guillermo Orozco en una entrevista que vam visionar a classe. En ella, tractava dos temes principals. D'una banda, remarcava el paper dels mitjans de comunicació com a agent educatiu, ja que encara que no ho vulguin, tenen un efecte educatiu. Per aquest motiu, s'ha d'exigir que es responsabilitzin d'aquesta funció. 

D'altra banda, insitia en la importància de l'educació en els mitjans de comunicació. És veritat que cada vegada més, les escoles estan dotades de les tecnologies necessàries, però això és insuficient. Calen un seguit de pedagogies que acompanyin els instruments i fomentin una bona alfabetització múltiple, és a dir, en tots els àmbits de la competència comunicativa. Però sobretot s'ha d'ensenyar que els mitjans de comunicació no mostren la realitat, en donen una interpretació d'aquesta. Per tant, és important que es fomenti l'esperit crític en els alumnes i que ells mateixos tinguin els criteris de selecció i interpretació de la informació que reben.

LA PUBLICITAT

Un dels exponents d'aquest llenguatge audiovisual és la publicitat. Aquest és un món desconegut per a mi i em va fer plantejar-me una sèrie de preguntes: què és? Quin és el seu objectiu? Què intenta transmetre? Com s'elabora el missatge? A partir d'aquí, vaig fer una recerca per intentar respondre aquestes preguntes.

La publicitat és un mitjà de comunicació persuasiu que pretén informar i, sobretot, convèncer els destinataris perquè actuïn d'una manera determinada.

Des d'un punt de vista comunicatiu, és una tècnica de caràcter complex, que utilitzen els productors de béns i serveis, per donar a conèixer alguna cosa al públic i persuadir-lo perquè realitzi una acció concreta. A través de la publicitat s’ incitar a la compra de determinats articles, a fer accions encaminades al consum, a participar en unes eleccions o a conduir amb prudència per evitar accidents. Es tracta sempre d'influir sobre el comportament del receptor.

Llavors, els anuncis constitueixen una de les fonts més importants d'estereotips capaços de modelar les aspiracions del destinatari i de promoure comportaments que contribueixen a idealitzar models consumistes de felicitat gràcies a la seva forta càrrega subjectiva.

L’objectiu de la publicitat és doble. D'una banda, pretén informar al receptor sobre alguna cosa, generalment sobre l'existència i característiques d'un producte que es vol vendre (valor denotatiu). De l'altra, s'intenta persuadir al receptor perquè adquireixi uns valors associats al producte: llibertat, privilegi, exotisme, distinció, poder, joventut, prestigi, aventura, seguretat, ambició, èxit ... (valor connotatiu). Aquest últim és el propòsit que es considera prioritari.

La publicitat comporta una comunicació totalment planificada. L'empresa que vol vendre un producte contracta una empresa publicitària que s'encarrega d'elaborar el missatge per donar a conèixer el producte al seu possible consumidor. En aquesta empresa, un equip s'encarrega de fer un estudi de mercat per concretar el perfil del consumidor potencial. En el missatge publicitari cobra especial importància el destinatari, per això predomina la funció apel·lativa del llenguatge, ja que l'objectiu final de la comunicació és captar l’atenció del receptor per influir en els seus interessos i actituds.

El missatge lingüístic i la imatge es complementen per formar una unitat i els dos empren dos tipus de missatges. El  denotatiu o literal que és el primer nivell d'intel·ligibilitat de la paraula o de la imatge, i el connotatiu o de significats simbòlics que aporta valors afegits al que es veu o se sent.

Segons el suport que utilitzen, els missatges poden ser auditius (la ràdio), visuals (cartells, premsa, prospectes) i audiovisuals (televisió i cinema).

Algunes característiques d'aquest missatge són l'originalitat, la brevetat i el suggeriment. La primera és imprescindible per atreure l'atenció del destinatari i convertir-lo en receptor. La recerca de l'originalitat fa del llenguatge publicitari el més innovador i més ric en recursos. La segona és important ja que cal transmetre un missatge al receptor de manera efectiva sense arribar a cansar. La tercera consisteix a associar al producte imatges, paraules o sons triats per tal de suggerir una sèrie de valors com la felicitat, la sensualitat o la joventut que ens moguin a aconseguir aquest article.

*extret d'un treball i d'uns apunts de l'any passat.

ESTEREOTIPS I VALORS SUPERFICIALS

Després de tot, la frase que em crida més l'atenció és aquesta: els anuncis constitueixen una de les fonts més importants d'estereotips. 

Aquesta frase em va pensar en quins són els valors que sustenta la societat actual, la resposta és ràpida: llibertat, sensualitat, felicitat, plaer, poder, popularitat... però sobretot SUPERFICIALITAT. Des del meu punt de vista, cada vegada ens fixem menys en la profunditat de les coses, el que va més enllà dels simples fets, no ens preguntem el perquè del què fem, simplement actuem per inercia social, perquè toca i ho hem de fer. 

Cada vegada valorem més qualitats com l'ambició, la facilitat per a les relacions socials i la imatge, i no tenim tant en compte altres valors com l'empatia, la sensibilitat, la solidaritat, la sinceritat, l'esforç o la paciència.

Per tant, veig que la nostra tasca com a futurs mestres és molt important ja que està a les nostres mans el futur de les properes generacions, tot dependrà dels valors sobre els que eduquem.

UN PROJECTE D'ESTIU

Per últim, us deixo amb un vídeo que he fet aquest estiu amb uns amics intentant seguir el patró de l'anunci d'Estrella Damn. A través de les imatges i de la música, vam intentar transmetre una sèrie de valors que espero que us hagin arribat.