LA CONCLUSIÓ

L'any acaba i amb ell el trimestre. Ara, és el moment de mirar enrere i veure tot el que hem estat aprenent.

D'una banda, de GITIC he acabat molt sorpresa ja que quan vaig començar el curs i ens van presentar aquesta assignatura, mai hagués imaginat que m'hagués aportat tant. A primera vista, em va semblar que em seria inútil tot el que pugués aprendre, ja que som una generació que domina bastant les noves tecnologies. Però al final, puc assegurar que totes les eines que m'han presentat les deconeixeia per complet! I encara tenia menys idea de com es poden aplicar les TIC i els diferents programes a l'educació. Per tant, ha estat un aprenentatge molt profitós que estic segura que continuaré aplicant i utilitzant.

D'altra banda, de COED vull dir que ha estat una matèria interessant, hem tocat temes de gran rellevància en la nostra formació com, per exemple, el llenguatge, la descripció, la competència comunicativa, les propietats del text, el fet comunicatiu...i hem fet activitats que ens han permés aplicar tota aquesta teoria com la recitació del poema, l'elaboració de l'exposició fotogràfica...Ara bé, el més important que he après ha estat el fet de saber com parlar bé en públic. Trobo que és una capacitat que hem treballar a fons degut a la seva suma importància i que he assolit correctament. En aquest cas, m'agradaria remarcar l'entrada sobre la Competència Comunicativa ja que considero que és la més completa de totes.

Per últim, m'agradaria remarcar que el Blog ha estat una eina molt útil per tal d'assentar tots els continguts treballats i poder-los ampliar. A més, m'ha fet aprofundir més en els temes que m'interessaven.

COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA

LA COMUNICACIÓ ORAL

Aquest és el vídeo de la meva recitatció del poema "Vincles" de Joan Vinyoli. 

Pot ser cosa dels ulls,

però puja del fons,

inesperadament,

cap a lligar-nos més.

Vida que es fa cap a més vida,

sense excessos de fe.

Altres ho juguen tot

a un il·lusori guany.

Nosaltres esperem. Cap a on anem?

Som instruments d'alguna força

que ens té a les mans,

lliurant-nos l'un a l'altre,

guardant-nos l'un de l'altre.

Aquesta activitat crec que ha estat molt completa, ja que no només ens ha obligat a remenar la literatura catalana per tal de trobar un poema que ens agradés, sinó que a més ens ha fet posar en pràctica tot el que havíem après amb la lectura del llibre " Com parlar bé en públic". 

Amb el nostre grup de treball, hem elaborat un "Decàleg del bon comunicador" que serveix de conclusió final del llibre i com a referència per saber com parlar bé en públic.

1. L'orador ha d'estar segur d'ell mateix i adoptar un to positiu per transmetre confiança al públic.
2. Una bona preparació és essencial per a fer un bon discurs.
3. És important tenir clar l'objectiu del discurs per poder-lo transmetre des del principi.
4. En l'estructura del discurs és molt important la introducció i la conclusió perquè es pronuncien en els moments de màxima atenció.
5. S'ha de tenir en compte el públic i anar modificant el discurs en funció de les seves reaccions.
6. És bo utilitzar exemples concrets perquè ajuden a la comprensió i assimilació de les idees i els conceptes.
7. Tot discurs ha de ser clar, breu i precís.
8. S'ha de parlar i gesticular sempre amb naturalitat donant peu a la improvisació quan sigui possible.
9. Hem de ser conscients del valor comunicatiu del llenguatge no verbal i aprofitar-lo adequadament.
10. Fer un ús correcte dels mitjans audiovisuals com a suport del nostre discurs.

LA COMUNICACIÓ ESCRITA

Esciure és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Per què un text sigui significatiu ha de complir una sèrie de caracterísitques, en cas contrari, parlem d'un no text. Per tant, les característiques d'un text són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. 

D'una banda, existeixen les característiques descriptives que són aquelles que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. En són tres: l'adequació, la coherència i la cohesió. La primera fa referència al grau d'adaptació d'un discurs a la seva situacuó comunicativa, tenint en compte el dialecte i el registre adequat. 

En aquesta captura de pantalla, podem veure un fragment de la conversa entre dos joves. En aquest cas, la característica de l'adequació sí que es compleix, ja que el lèxic, l'ortrografia i la sintaxi són adients al registre que toca, és a dir, al col·loquial. Ara bé, el llenguatge utilitzat en aquesta conversa en un altre ambient estaria fora de lloc.

La segona, la coherència, és la propietat que selecciona la informació rellevant de la que no ho és. A més, estableix una relació lògica no contradictòria entre les diferents parts del text. 

La tercera és la cohesió que és el conjunt de relacions que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o a l'oient interpretar-lo amb eficàcia. 

 

En aquesta presentació del Departament de Llengua i Valencià, hi ha una bona explicació sobre aquesta característica i sobre els diferents mecanismes que podem utilitzar per assolir-la.

D'altra banda, hi ha les característiques prescriptives que són les que determinen les normes d'ús i són la correcció i la variació o estil.

Per treballar la comunicació escrita, hem realitzat una activitat en la que havíem d'elaborar un text seguint tots els passos de la composició escrita. 

La primera etapa és la planificació que consta de l'elaboració d'un esquema de l'anàlisi de la situació comunicativa preguntant-nos què volem escriure, com ho volem fer, per a qui i per a què; d'una pluja d'idees del tema escollit per tal de recollir informació i de l'esquema final amb la informació seleccionada i ordenada segons el nostre criteri. La segona és la redacció de totes auqestes idees en un text coherent. La tercera és la revisió que consisteix en avaluar el que hem escrit, veure si s'adiu a les nostres espectatives i modificar allò que creguem oportú.

La realització d'aquesta tasca em va fer pensar en que és necessari seguir un patró a l'hora de redactar un text i que jo no acostumo a fer ja que em deixo portar per la improvisació. 

LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA

Després d'haver explicat les característiques de la llengua oral i de la llengua escrita, crec que seria important remarcar les seves diferències. Buscant informació sobre quins són aquests aspectes que no comparteixen els dos canals, he trobat un esquema resum molt ben estructurat, realitzat per la Tània Bernal i publicat en el seu blog.

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Gumperz i Dell Hymes defineixen la competència comunicativa d'una persona com el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, que implica tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. Per això és important, que l'individu sigui competent en quatre aspectes:

1. Competència lingüística/gramatical, això vol dir que ha de dominar el codi lingüístic (el lèxic, la sintaxi, la semàntica...)
2. Competència sociolingüística, fa referència a les regles socioculturals d'ús d'aquella llengua.
3. Competència discursiva, és l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere de manera coherent i cohesionada.
4. Competència estratègica, fa referència a l'habilitat d'utiltzar estratègies de comunicació verbal i no verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació.

Entrant en més detall sobre la primera, la competència lingüística, hi ha quatre habilitats indispensables que hem d'aprendre per tal de considerar que l'hem assolida. Ordenades cronològicament segons les adquirim al llarg de la vida són: escoltar, parlar, llegir i escriure.

Escoltar vol dir comprendre un missatge a partir d'engegar un procés congitiu de construcció de significats i d'interpretació d'un discurs pronunciat oralment. Ara bé, saber escoltar va més enllà d'aquesta definició, també implica exercir un paper actiu i participatiu, respectar l'emissor i les seves idees, descobrir els objectius i propòsits de l'altre, saber reaccionar al missatge i parlar si cal quan el receptor hagi acabat.

Parlar significa expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correció i adequació a la situació comunicativa. 

Llegir és el procés per mitjà del qual es compren un text escrit. Aquesta habilitat té una sèrie d'implicacions que complementen la definició inicial:

• Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de cosntruir el significat del text
• Llegir és aconseguir un objectiu, perquè sempre llegim per algun motiu
• Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text
• Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu

Esciure és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu, per fer-ho hem de tenir en compte aspectes formals, lingüístics i discursius.

*amb l'ajuda d'uns apunts de classe

EL LLENGUATGE

Els humans som ésser socials per naturalesa, les persones interaccionem amb l'entorn i amb la resta d'habitants del món. Això és gràcies al llenguatge.

La definició del llenguatge és complexa ja que per fer-la, hem de tenir en compte molts factors. Però despres d'haver llegit el fragment del llibre Lingüística d'en Jesús Tusón he elaborat una definicó general del llenguatge.

Per començar he de dir que el llenguatge és un mitjà de comunicació i el més extens i els homes ja que tota expressió humana pot trobar traducció al llenguatge, en canvi, a l'inrevés, no. Però va més enllà de ser un instrument per a comunicar ja que és el que ens fa ser humans al fer possible el discurs abstracte, és a dir, ens permet el diàleg amb nosaltres mateixos i la reflexió sobre la pròpia experiència. A més, fa possible l'organització de les nostres percepcions ja que les reduim a un nombre limitat de tipus d'objectes. Aquesta reducció és la que permet l'enteniment entre persones. El llenguatge també és molt important per al desenvolupament dels individus ja que és un element bàsic en la formació del pensament. Gràcies a ell, es transmeten els coneixements de generació en generació a la vegada que es permet la permanència de la nostra història, en altre paraules, el llenguatge és indispensable com a suport de la memòria personal i col·lectiva.

LA CARA I LA CREU DEL LLENGUATGE

El llenguatge a la vegada que ens brinda una àmplia gamma de possibilitats ja que ens permet entendre'ns, transmetre coneixements i informacions, interncanviar pensaments, establir un diàleg amb la nostra persona, expressar els nostres sentiments...ens està limitant. 

El llenguatge, de fet, és un conjunt de metàfores subjectives que cadascú fa sobre una idea. Quan un concepte existeix a la nostra ment, busquem la paraula o conjunt de paraules que millor el descriguin per tal de poder-lo explicar als altres. Sí que és cert que aquest procés ens porta molts beneficis ja que permet que ens comprenguem. Ara bé, mai podrem arribar a saber si realment estem parlant del mateix. És curiós que ens faciliti la comunicació mentre ens fa perdre molts matisos personals que l'enriquirien. M'agradaria pensar que arribarà un dia on algun geni haurà inventat una forma de comunicació mental que ens permeti veure el món exactament com ho fa l'altre...

Sigui com sigui, encara que el llenguatge tingui una cara i una creu, és el que ens ha fet arribar a ser l'espècie que "domina" el món i el que permet el nostre desenvolupament personal.

MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES

Ara bé, està clar que el llenguatge va molt més enllà de les paraules, és una forma d'expressió que engloba diverses maneres de transmetre el que ens passa pel cap. Per exemplificar aquesta sentència he insertat un vídeo que parla sobre els problemes existencials de l'home. Absolutament cada detall està pensat, cada imatge, cada so i cada paraula ens intenten transmetre una sensació. 

El primer cop que vaig veure aquest vídeo, una angoixa es va apoderar de mi i una ombra negra va tapar el sol. De sobte, em vaig sentir molt sola, trista i insegura. El fet que aquest visionat m'hagués transmès tot això em va fer pensar en el poder que té el llenguatge i en la seva funció transmisora i comunicadora. 

I tu, què en penses?

LA DESCRIPCIÓ

La descripció és una manera d'organitzar el discurs que pretén representar lingüísticament perones, animals, èpoques, sentiments...Normalment la trobem combinada amb altres seqüències com la narrativa o la dialogal.

Les descripcions poden ser objectives si l'autor adopta una actitud imparcial descrivint les característiques que millor defineixen al producte o subjectives si l'autor reflecteix el que li suggereix l'objecte que descriu.

En general, segueixen una estructura on primer s'estableix el tema (presentació de l'objecte), després es duu a terme la seva caracterització, i, finalment, s'exposa la seva relació amb el món exterior.

Per a realitzar una descripció, haurem de seguir tres passos. El primer consisteix en idear, en explorar la situació a partir de preguntes com "quines parts té?", "a què s'assembla?" o "per a què serveix?" entre d'altres. El segon pas és ordenar tota la informació que hem obtingut i estructurar-la. El tercer és la redacció del text tenint en compte algunes tècniques descriptives com els signames nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfet, o figures retòriques (metàfores, comparacions, personificacions, exemples, metonímies...). També és important la creativitat.

*amb l'ajuda d'uns apunts de classe.

Per tal de treballar aquesta tipologia textual, a classe hem realitzat dues activitats. D'una banda  una descripció escrita d'un company de la classe. Ha estat una tasca difícil ja que encara no ens coneixem gaire, però també ha estat emocionant perquè ens va ha observar tots els detalls de la persona per tal d'intentar extreure'n alguna característica. D'altra banda,  hem organitzat una exposició fotogràfica, en la que cadascú retratrava a través d'una imatge ideada per ell mateix un company de classe. Aquesta última activitat l'he trobada molt interessant ja que m'ha ajudat a fer-me una idea sobre com veuen el món els meus companys.

SI PARLO DE MI

Per treballar la descripció, vam veure una sèrie de poemes, contes i cançons per tal de mostrar-nos alguns exemples d'aquesta tipologia textual. Un dels poemes és aquest.

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

Aquests versos del poema Si parlo dels teus ulls de Miquel Martí i Pol, em van portar a pensar sobre tot el que perdem i guanyem durant la nostra vida. Aleshores, em vaig posar a escriure.






Desitjo que aquest text us hagi despertat sensacions i us hagi obert noves portes per seguir creixent.

EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL

EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL

El llenguatge audiovisual és un sistema de comunicació que combina la imatge i el so on el contingut icònic agafa més importància que el verbal. A més, promou un procesament global de la informació que proporciona al receptor una experiència unificada. Per una definició més completa i ampliada, recomano la lectura d'aquesta pàgina web.

No perquè sapiguem escoltar i mirar significa que entenguem aquest llenguatge, per aquest motiu cal una educació per captar el que ens vol transmetre. Això ho explica molt bé el doctor Guillermo Orozco en una entrevista que vam visionar a classe. En ella, tractava dos temes principals. D'una banda, remarcava el paper dels mitjans de comunicació com a agent educatiu, ja que encara que no ho vulguin, tenen un efecte educatiu. Per aquest motiu, s'ha d'exigir que es responsabilitzin d'aquesta funció. 

D'altra banda, insitia en la importància de l'educació en els mitjans de comunicació. És veritat que cada vegada més, les escoles estan dotades de les tecnologies necessàries, però això és insuficient. Calen un seguit de pedagogies que acompanyin els instruments i fomentin una bona alfabetització múltiple, és a dir, en tots els àmbits de la competència comunicativa. Però sobretot s'ha d'ensenyar que els mitjans de comunicació no mostren la realitat, en donen una interpretació d'aquesta. Per tant, és important que es fomenti l'esperit crític en els alumnes i que ells mateixos tinguin els criteris de selecció i interpretació de la informació que reben.

LA PUBLICITAT

Un dels exponents d'aquest llenguatge audiovisual és la publicitat. Aquest és un món desconegut per a mi i em va fer plantejar-me una sèrie de preguntes: què és? Quin és el seu objectiu? Què intenta transmetre? Com s'elabora el missatge? A partir d'aquí, vaig fer una recerca per intentar respondre aquestes preguntes.

La publicitat és un mitjà de comunicació persuasiu que pretén informar i, sobretot, convèncer els destinataris perquè actuïn d'una manera determinada.

Des d'un punt de vista comunicatiu, és una tècnica de caràcter complex, que utilitzen els productors de béns i serveis, per donar a conèixer alguna cosa al públic i persuadir-lo perquè realitzi una acció concreta. A través de la publicitat s’ incitar a la compra de determinats articles, a fer accions encaminades al consum, a participar en unes eleccions o a conduir amb prudència per evitar accidents. Es tracta sempre d'influir sobre el comportament del receptor.

Llavors, els anuncis constitueixen una de les fonts més importants d'estereotips capaços de modelar les aspiracions del destinatari i de promoure comportaments que contribueixen a idealitzar models consumistes de felicitat gràcies a la seva forta càrrega subjectiva.

L’objectiu de la publicitat és doble. D'una banda, pretén informar al receptor sobre alguna cosa, generalment sobre l'existència i característiques d'un producte que es vol vendre (valor denotatiu). De l'altra, s'intenta persuadir al receptor perquè adquireixi uns valors associats al producte: llibertat, privilegi, exotisme, distinció, poder, joventut, prestigi, aventura, seguretat, ambició, èxit ... (valor connotatiu). Aquest últim és el propòsit que es considera prioritari.

La publicitat comporta una comunicació totalment planificada. L'empresa que vol vendre un producte contracta una empresa publicitària que s'encarrega d'elaborar el missatge per donar a conèixer el producte al seu possible consumidor. En aquesta empresa, un equip s'encarrega de fer un estudi de mercat per concretar el perfil del consumidor potencial. En el missatge publicitari cobra especial importància el destinatari, per això predomina la funció apel·lativa del llenguatge, ja que l'objectiu final de la comunicació és captar l’atenció del receptor per influir en els seus interessos i actituds.

El missatge lingüístic i la imatge es complementen per formar una unitat i els dos empren dos tipus de missatges. El  denotatiu o literal que és el primer nivell d'intel·ligibilitat de la paraula o de la imatge, i el connotatiu o de significats simbòlics que aporta valors afegits al que es veu o se sent.

Segons el suport que utilitzen, els missatges poden ser auditius (la ràdio), visuals (cartells, premsa, prospectes) i audiovisuals (televisió i cinema).

Algunes característiques d'aquest missatge són l'originalitat, la brevetat i el suggeriment. La primera és imprescindible per atreure l'atenció del destinatari i convertir-lo en receptor. La recerca de l'originalitat fa del llenguatge publicitari el més innovador i més ric en recursos. La segona és important ja que cal transmetre un missatge al receptor de manera efectiva sense arribar a cansar. La tercera consisteix a associar al producte imatges, paraules o sons triats per tal de suggerir una sèrie de valors com la felicitat, la sensualitat o la joventut que ens moguin a aconseguir aquest article.

*extret d'un treball i d'uns apunts de l'any passat.

ESTEREOTIPS I VALORS SUPERFICIALS

Després de tot, la frase que em crida més l'atenció és aquesta: els anuncis constitueixen una de les fonts més importants d'estereotips. 

Aquesta frase em va pensar en quins són els valors que sustenta la societat actual, la resposta és ràpida: llibertat, sensualitat, felicitat, plaer, poder, popularitat... però sobretot SUPERFICIALITAT. Des del meu punt de vista, cada vegada ens fixem menys en la profunditat de les coses, el que va més enllà dels simples fets, no ens preguntem el perquè del què fem, simplement actuem per inercia social, perquè toca i ho hem de fer. 

Cada vegada valorem més qualitats com l'ambició, la facilitat per a les relacions socials i la imatge, i no tenim tant en compte altres valors com l'empatia, la sensibilitat, la solidaritat, la sinceritat, l'esforç o la paciència.

Per tant, veig que la nostra tasca com a futurs mestres és molt important ja que està a les nostres mans el futur de les properes generacions, tot dependrà dels valors sobre els que eduquem.

UN PROJECTE D'ESTIU

Per últim, us deixo amb un vídeo que he fet aquest estiu amb uns amics intentant seguir el patró de l'anunci d'Estrella Damn. A través de les imatges i de la música, vam intentar transmetre una sèrie de valors que espero que us hagin arribat. 

PRESENTACIÓ

Soc la Maria Vilàs, estudiant de primer d'Educació Primària a Blanquerna.

En aquest bloc podreu trobar les meves reflexions i possibles ampliacions sobre el que vaig aprenent durant les sessions de GITIC i COED.

Crec que serà una eina útil no només perquè així repassaré el contingut treballat a classe, sinó també perquè em permetrà reflexionar, pensar i opinar sobre els aprenentatges que vaig adquirint.