COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA

LA COMUNICACIÓ ORAL

Aquest és el vídeo de la meva recitatció del poema "Vincles" de Joan Vinyoli. 

Pot ser cosa dels ulls,

però puja del fons,

inesperadament,

cap a lligar-nos més.

Vida que es fa cap a més vida,

sense excessos de fe.

Altres ho juguen tot

a un il·lusori guany.

Nosaltres esperem. Cap a on anem?

Som instruments d'alguna força

que ens té a les mans,

lliurant-nos l'un a l'altre,

guardant-nos l'un de l'altre.

Aquesta activitat crec que ha estat molt completa, ja que no només ens ha obligat a remenar la literatura catalana per tal de trobar un poema que ens agradés, sinó que a més ens ha fet posar en pràctica tot el que havíem après amb la lectura del llibre " Com parlar bé en públic". 

Amb el nostre grup de treball, hem elaborat un "Decàleg del bon comunicador" que serveix de conclusió final del llibre i com a referència per saber com parlar bé en públic.

1. L'orador ha d'estar segur d'ell mateix i adoptar un to positiu per transmetre confiança al públic.
2. Una bona preparació és essencial per a fer un bon discurs.
3. És important tenir clar l'objectiu del discurs per poder-lo transmetre des del principi.
4. En l'estructura del discurs és molt important la introducció i la conclusió perquè es pronuncien en els moments de màxima atenció.
5. S'ha de tenir en compte el públic i anar modificant el discurs en funció de les seves reaccions.
6. És bo utilitzar exemples concrets perquè ajuden a la comprensió i assimilació de les idees i els conceptes.
7. Tot discurs ha de ser clar, breu i precís.
8. S'ha de parlar i gesticular sempre amb naturalitat donant peu a la improvisació quan sigui possible.
9. Hem de ser conscients del valor comunicatiu del llenguatge no verbal i aprofitar-lo adequadament.
10. Fer un ús correcte dels mitjans audiovisuals com a suport del nostre discurs.

LA COMUNICACIÓ ESCRITA

Esciure és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Per què un text sigui significatiu ha de complir una sèrie de caracterísitques, en cas contrari, parlem d'un no text. Per tant, les característiques d'un text són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. 

D'una banda, existeixen les característiques descriptives que són aquelles que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. En són tres: l'adequació, la coherència i la cohesió. La primera fa referència al grau d'adaptació d'un discurs a la seva situacuó comunicativa, tenint en compte el dialecte i el registre adequat. 

En aquesta captura de pantalla, podem veure un fragment de la conversa entre dos joves. En aquest cas, la característica de l'adequació sí que es compleix, ja que el lèxic, l'ortrografia i la sintaxi són adients al registre que toca, és a dir, al col·loquial. Ara bé, el llenguatge utilitzat en aquesta conversa en un altre ambient estaria fora de lloc.

La segona, la coherència, és la propietat que selecciona la informació rellevant de la que no ho és. A més, estableix una relació lògica no contradictòria entre les diferents parts del text. 

La tercera és la cohesió que és el conjunt de relacions que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o a l'oient interpretar-lo amb eficàcia. 

 

En aquesta presentació del Departament de Llengua i Valencià, hi ha una bona explicació sobre aquesta característica i sobre els diferents mecanismes que podem utilitzar per assolir-la.

D'altra banda, hi ha les característiques prescriptives que són les que determinen les normes d'ús i són la correcció i la variació o estil.

Per treballar la comunicació escrita, hem realitzat una activitat en la que havíem d'elaborar un text seguint tots els passos de la composició escrita. 

La primera etapa és la planificació que consta de l'elaboració d'un esquema de l'anàlisi de la situació comunicativa preguntant-nos què volem escriure, com ho volem fer, per a qui i per a què; d'una pluja d'idees del tema escollit per tal de recollir informació i de l'esquema final amb la informació seleccionada i ordenada segons el nostre criteri. La segona és la redacció de totes auqestes idees en un text coherent. La tercera és la revisió que consisteix en avaluar el que hem escrit, veure si s'adiu a les nostres espectatives i modificar allò que creguem oportú.

La realització d'aquesta tasca em va fer pensar en que és necessari seguir un patró a l'hora de redactar un text i que jo no acostumo a fer ja que em deixo portar per la improvisació. 

LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA

Després d'haver explicat les característiques de la llengua oral i de la llengua escrita, crec que seria important remarcar les seves diferències. Buscant informació sobre quins són aquests aspectes que no comparteixen els dos canals, he trobat un esquema resum molt ben estructurat, realitzat per la Tània Bernal i publicat en el seu blog.

EL PREZI

El Prezi és un programa de presentacions per explorar i compartir idees sobre un llenç virtual basada en la informàtica en núvol. Aquest programa es distingeix per la seva interfície d'usuari amb zoom, que permet als usuaris disposar d'una visió més apropada o més allunyada de la zona de la presentació. Prezi s'utilitza com a plataforma de pont entre la informació lineal i la no lineal. També es distingeix per ser una eina de presentació d'intercanvi d'idees, ja sigui de forma lliure o bé estructurada. 

El text, les imatges, els vídeos i altres mitjans de presentació es col·loquen sobre el llenç, i es poden agrupar en marcs. Després, els usuaris designen la grandària relativa i la posició entre tots els objectes de la presentació i com es fa el desplaçament entre aquests objectes, així com la ampliació/allunyament. Per a les presentacions lineals, els usuaris poden construir una ruta de navegació prescrita. La presentació final es pot desenvolupar en una finestra del navegador, també permetent una presentació fora de línia amb només descarregar l'arxiu. 

*amb l'ajuda de l'Ateneu

A diferència del PowerPoint, aquestes presentacións són més dinàmiques, interactives i no lineals. Un altre dels avantatges del Prezi és que està tot en una pàgina única, a més, facilita la combinació de text, imatge i vídeo. A més, és un servei gratuït i online, fet que fa que tothom pugui utilitzar-lo. 

Us deixo un vídeo que explica breument com fer servir aquesta innovadora eina. 

També podeu consultar a la Wikipedia algunes indicacions que descriuen la pantalla d'inici i els diferents menús, i que us poden ajudar a començar a treballar amb el Prezi.

ALGUNS CONSELLS

Per començar, hem de tenir clar que el Prezi és només un suport a l'exposició oral que realitzem. Per tant, la seva finalitat és acompanyar les nostres paraules, no substituir-les. 

Una altra recomenació estretament relacionada amb el fet d'utilitzar aquesta eina com a acompanyament i no com a base, és no omplir la presentació amb gaire text. Si està ple de frases escrites, el públic rebrà massa informació (el que li estem dient parlant i el que estan veient per la pantalla). Hem d'evitar aquest fet ja que no ajuda a la concentració dels oients perquè la seva atenció es dispersa entre escoltar i llegir.

En general, l'estructura d'una presentació oral sempre és la mateixa. El primer que s'ha de fer és captar l'atenció del públic de manera que li interessi seguir escoltant l'exposició. Després, s'ha d'explicar del que es parlarà perquè l'audiència tingui clar el tema que es tractarà. Tot seguit, s'exposa el cos del discurs de manera ordenada. Finalment, es fa un resum de tot el contingut remarcant clarament les idees principals. En aquest sentit, hem d'utilitzar el Prezi de la millor manera adquant-nos a aquesta estructura, per exemple començant amb un vídeo impactant o amb una música suggeridora.

Aquí podeu trobar uns altres deu consells també molt útils.

LA SIMPLICITAT ÉS FÀCIL, PERÒ ÉS DIFÍCIL

Prezi és una empresa amb uns valors ben definits que us presento a continuació.

- Ajudem a la gent a compartir idees.

- Animem a crear bellesa, no només a la funcionalitat.

- La curiositat és una meta, no un mitjà.

- Escoltem i estem oberts a aprendre de les experiències dels nostres usuaris.

- La simplicitat és fàcil, però és difícil.

Crec que és molt interessant que qualsevol empresa tingui una llista d'ideals, però a més aquests m'han semblat molt coherents i ben escollits.

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Gumperz i Dell Hymes defineixen la competència comunicativa d'una persona com el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, que implica tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. Per això és important, que l'individu sigui competent en quatre aspectes:

1. Competència lingüística/gramatical, això vol dir que ha de dominar el codi lingüístic (el lèxic, la sintaxi, la semàntica...)
2. Competència sociolingüística, fa referència a les regles socioculturals d'ús d'aquella llengua.
3. Competència discursiva, és l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere de manera coherent i cohesionada.
4. Competència estratègica, fa referència a l'habilitat d'utiltzar estratègies de comunicació verbal i no verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació.

Entrant en més detall sobre la primera, la competència lingüística, hi ha quatre habilitats indispensables que hem d'aprendre per tal de considerar que l'hem assolida. Ordenades cronològicament segons les adquirim al llarg de la vida són: escoltar, parlar, llegir i escriure.

Escoltar vol dir comprendre un missatge a partir d'engegar un procés congitiu de construcció de significats i d'interpretació d'un discurs pronunciat oralment. Ara bé, saber escoltar va més enllà d'aquesta definició, també implica exercir un paper actiu i participatiu, respectar l'emissor i les seves idees, descobrir els objectius i propòsits de l'altre, saber reaccionar al missatge i parlar si cal quan el receptor hagi acabat.

Parlar significa expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correció i adequació a la situació comunicativa. 

Llegir és el procés per mitjà del qual es compren un text escrit. Aquesta habilitat té una sèrie d'implicacions que complementen la definició inicial:

• Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de cosntruir el significat del text
• Llegir és aconseguir un objectiu, perquè sempre llegim per algun motiu
• Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text
• Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu

Esciure és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu, per fer-ho hem de tenir en compte aspectes formals, lingüístics i discursius.

*amb l'ajuda d'uns apunts de classe

EL LLENGUATGE

Els humans som ésser socials per naturalesa, les persones interaccionem amb l'entorn i amb la resta d'habitants del món. Això és gràcies al llenguatge.

La definició del llenguatge és complexa ja que per fer-la, hem de tenir en compte molts factors. Però despres d'haver llegit el fragment del llibre Lingüística d'en Jesús Tusón he elaborat una definicó general del llenguatge.

Per començar he de dir que el llenguatge és un mitjà de comunicació i el més extens i els homes ja que tota expressió humana pot trobar traducció al llenguatge, en canvi, a l'inrevés, no. Però va més enllà de ser un instrument per a comunicar ja que és el que ens fa ser humans al fer possible el discurs abstracte, és a dir, ens permet el diàleg amb nosaltres mateixos i la reflexió sobre la pròpia experiència. A més, fa possible l'organització de les nostres percepcions ja que les reduim a un nombre limitat de tipus d'objectes. Aquesta reducció és la que permet l'enteniment entre persones. El llenguatge també és molt important per al desenvolupament dels individus ja que és un element bàsic en la formació del pensament. Gràcies a ell, es transmeten els coneixements de generació en generació a la vegada que es permet la permanència de la nostra història, en altre paraules, el llenguatge és indispensable com a suport de la memòria personal i col·lectiva.

LA CARA I LA CREU DEL LLENGUATGE

El llenguatge a la vegada que ens brinda una àmplia gamma de possibilitats ja que ens permet entendre'ns, transmetre coneixements i informacions, interncanviar pensaments, establir un diàleg amb la nostra persona, expressar els nostres sentiments...ens està limitant. 

El llenguatge, de fet, és un conjunt de metàfores subjectives que cadascú fa sobre una idea. Quan un concepte existeix a la nostra ment, busquem la paraula o conjunt de paraules que millor el descriguin per tal de poder-lo explicar als altres. Sí que és cert que aquest procés ens porta molts beneficis ja que permet que ens comprenguem. Ara bé, mai podrem arribar a saber si realment estem parlant del mateix. És curiós que ens faciliti la comunicació mentre ens fa perdre molts matisos personals que l'enriquirien. M'agradaria pensar que arribarà un dia on algun geni haurà inventat una forma de comunicació mental que ens permeti veure el món exactament com ho fa l'altre...

Sigui com sigui, encara que el llenguatge tingui una cara i una creu, és el que ens ha fet arribar a ser l'espècie que "domina" el món i el que permet el nostre desenvolupament personal.

MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES

Ara bé, està clar que el llenguatge va molt més enllà de les paraules, és una forma d'expressió que engloba diverses maneres de transmetre el que ens passa pel cap. Per exemplificar aquesta sentència he insertat un vídeo que parla sobre els problemes existencials de l'home. Absolutament cada detall està pensat, cada imatge, cada so i cada paraula ens intenten transmetre una sensació. 

El primer cop que vaig veure aquest vídeo, una angoixa es va apoderar de mi i una ombra negra va tapar el sol. De sobte, em vaig sentir molt sola, trista i insegura. El fet que aquest visionat m'hagués transmès tot això em va fer pensar en el poder que té el llenguatge i en la seva funció transmisora i comunicadora. 

I tu, què en penses?

ELS MARCADORS SOCIALS

Els sistemes de marcatge en línia, coneguts amb el nom de marcadors socials ens faciliten en gran mesura el registre de les nostres adreces preferides. No només perquè podem accedir a la nostra llista de favorits des de qualsevol ordinador connectat a Internet, sinó ja que també els podem compartir amb qui vulguem. De totes maneres,  podem tenir la nostra llista privada. A més, podem trobar usuaris amb interessos idèntics als nostres, que utilitzen les mateixes etiquetes i accedir als seus favorits. D'aquesta manera, ens enriquirem ja que podrem acoseguir informació de fonts diverses que no havíem trobat.

En aquest vídeo, s'explica d’una manera entenedora què són i com funcionen els marcadors socials, centrant-se en el primer que explicaré, el del.icio.us.

                       

Un altre marcador social seria el Míster Wong, una web multilingüe creada a Alemanya el 2009, que té una especial incidència en el sector educatiu. Aquesta eina, de fet, és una pàgina que permet emmagatzemar les adreces d'internet que trobem interessants mitjançant un sistema d'etiquetes que es poden compartir amb altres usuaris, esdevenint així marcadors socials. També es poden crear grups d'usuaris que comparteixen els mateixos interessos  o bé seguir l'activitat de determinades persones. 

L'últim marcador social que comentaré és el Pearltrees. Per començar, us adjunto el vídeo que utilitza aquest programa per a promocionar-se.

Aquesta eina considera cada adreça web que emmagatzemem com una perla que podem guardar. Desrprés, segons el nostre criteri, podem agrupar aquestes perles dins de perles més grans, així estem estructurant i organitzant els nostres favorits com vulguem. La manera de presentar-ho, és en forma d'un arbre, on cada perla es troba al final d'una branca. El funcionament és molt intuitiu ja que per organitzar-les nomes cal arrastrar-les i recolocar-les fàcilment.  A més, aquest servei també té funcions socials, podem connectar-nos amb altres usuaris i arrosegar les seves perles que t'interessin cap a la teva, podem compartir-ho am el Twitter, el Facebook o el blog. Per demostrar-vos això, aquí us deixo el meu arbre del Pearltrees. 

En conclusió, crec que ha estat una eina molt útil, ja que així puc guardar i organitzar les adreces webs que trobo interessants per disposar d'elles quan ho necessiti. 

PER A COMPLEMENTAR

Aquesta és la meva llista dels tres marcadors socials més rellevants, però si en voleu saber més us recomano visitar aquesta entrada del blog "Una docena de". 

Per tal d'ampliar tota la informació també us deixo aquesta adreça web perquè la visiteu si esteu interessats, en ella podreu trobar enllaços cap a lectures i vídeos que completaran el vostre coneixement.

ELS MARCADORS SOCIALS A L'AULA

Pensant sobre la definició dels marcadors socials com a eines en línia que permeten emmagatzemar, classificar, comentar i compartir informació d'una manera senzilla i efectiva, vaig observar que podrien ser ideals per complementar l’educació dels nens.  Per aquest motiu, vaig informar-me sobre el tema i vaig arribar a les conclusions que exposaré tot seguit.

Cada vegada és major l’ús de les TIC a l’aula, en aquest sentit els marcadors socials són una bona alternativa ja que ajuden a la formació íntegra dels estudiants d’una manera que ells noten molt propera i amb unes eines que són de fácil utilització. Els avantatges d’incorporar marcadors socials a l’aula són múltiples, però he confegit una llista amb els que he considerat més importants:

• Permeten acumular els recursos d’aprenentatge que han utilitzat els estudiants en cada curs acadèmic de manera organitzada
• Estimulen la cerca de noves referències bibliogràfiques per a poder ampliar els temes treballats a l’aula
• Permeten la col·laboració i el treball en equip, ja que els recursos seleccionats es poden compartir fàcilment
• Fan possible l’accés a les referències bibliogràfiques des de qualsevol lloc i punt d’accés a la xarxa
• Permeten un accés segur a la informació guardada
• Introdueixen un element de socialització, ja que és possible etiquetar i desar els recursos consultats com a públics i així qualsevol usuari els pot consultar 
• Fan possible localitzar fàcilment els recursos triats per altres usuaris i reutilitzar-los, gràcies a l’ús  de les etiquetes 
• Ofereixen la possibilitat de sindicar els continguts, una manera ràpida i còmoda de seguir l’evolució d’un tema d’interès
• Ajuden al desenvolupament de la competència digital

*amb l'ajuda de COMEin

LA DESCRIPCIÓ

La descripció és una manera d'organitzar el discurs que pretén representar lingüísticament perones, animals, èpoques, sentiments...Normalment la trobem combinada amb altres seqüències com la narrativa o la dialogal.

Les descripcions poden ser objectives si l'autor adopta una actitud imparcial descrivint les característiques que millor defineixen al producte o subjectives si l'autor reflecteix el que li suggereix l'objecte que descriu.

En general, segueixen una estructura on primer s'estableix el tema (presentació de l'objecte), després es duu a terme la seva caracterització, i, finalment, s'exposa la seva relació amb el món exterior.

Per a realitzar una descripció, haurem de seguir tres passos. El primer consisteix en idear, en explorar la situació a partir de preguntes com "quines parts té?", "a què s'assembla?" o "per a què serveix?" entre d'altres. El segon pas és ordenar tota la informació que hem obtingut i estructurar-la. El tercer és la redacció del text tenint en compte algunes tècniques descriptives com els signames nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfet, o figures retòriques (metàfores, comparacions, personificacions, exemples, metonímies...). També és important la creativitat.

*amb l'ajuda d'uns apunts de classe.

Per tal de treballar aquesta tipologia textual, a classe hem realitzat dues activitats. D'una banda  una descripció escrita d'un company de la classe. Ha estat una tasca difícil ja que encara no ens coneixem gaire, però també ha estat emocionant perquè ens va ha observar tots els detalls de la persona per tal d'intentar extreure'n alguna característica. D'altra banda,  hem organitzat una exposició fotogràfica, en la que cadascú retratrava a través d'una imatge ideada per ell mateix un company de classe. Aquesta última activitat l'he trobada molt interessant ja que m'ha ajudat a fer-me una idea sobre com veuen el món els meus companys.

SI PARLO DE MI

Per treballar la descripció, vam veure una sèrie de poemes, contes i cançons per tal de mostrar-nos alguns exemples d'aquesta tipologia textual. Un dels poemes és aquest.

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

Aquests versos del poema Si parlo dels teus ulls de Miquel Martí i Pol, em van portar a pensar sobre tot el que perdem i guanyem durant la nostra vida. Aleshores, em vaig posar a escriure.






Desitjo que aquest text us hagi despertat sensacions i us hagi obert noves portes per seguir creixent.

EL TWITTER

Ara que ja fa aproximadament un mes que utilizo el Twitter, puc dir que és una xarxa social innovadora perquè la considero molt diferent a les que hi havia fins ara i una eina de comunicació molt interessant ja que permet un gran interncavi d'informació i d'opinions de persones d'arreu del món.

És important, però, saber de què estem parlant exactament. Tot seguit, podeu llegir un breu recorregut per la seva història i una descripció del que és el Twitter.

Aquest servei té els seus orígens el març del 2006 com a projecte d'investigació i desenvolupament de la companyia Obvious, LLC, un petit start-up de San Francisco. En principi Twitter només era utilitzat com a eina de comunicació interna de l'empresa però l'octubre de 2006 es fa el llançament al públic oficial.  Jack Dorsey és el pare d'aquesta aplicació web i actual president del Consell d'administració de Twitter, Inc, empresa que va néixer a partir d'Obvious, LLC, i de l'èxit de Twitter. 

Twitter és un servei de microblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters (denominats tuits) per mitjà del mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé aplicacions de tercers com Twidroid o Facebook. En altres paraules, podem dir que Twitter és una aplicació en la web que permet als seus usuaris escriure petits textos que poden ser llegits per qualsevol que tingui accés a la seva pàgina.

Aquestes actualitzacions es mostren en la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les. L'usuari original pot restringir el seguiment d'aquests missatges només per part dels membres del seu cercle d'amics, o permetre el seu accés a tots els usuaris.

Cada usuari pot decidir llegir a la seva pàgina principal els textos d'una altra persona o grup de persones, tenint sempre disponible el que altres han escrit recentment. Cada usuari pot, així, tenir una llista de "seguits" (following) i de "seguidors" (followers). Els "seguidors" llegiran els textos publicats pel "seguit" a les seves pàgines personals.

Un compte en Twitter pot ser públic o privat, sent aquesta última l'opció més adequada per a qui vulgui utilitzar aquesta plataforma per comunicar-se entre un grup privat de persones, sense tenir interès a rebre informacions de lectors desconeguts. A més, qualsevol persona que obri un compte privat haurà d'acceptar personalment les sol·licituds individuals dels que volen formar part de la seva comunitat de lectors, així és reforça la seguretat i es protegeix la intimitat personal.

*amb l'ajuda de la Wikipedia

INTERCANVIAR I COMPARTIR

Després d'aquest temps utilitzant el Twitter he arribat a algunes conclusions. 

En primer lloc, he constatat que la gent esdevé usuaria per motius molt diferents. Aquest fet queda demostrat ja que de vegades podem trobar persones que comparteixen missatges amb els seus amics a la vegada que llegeixen notícies divulgades per coneguts canals d'informació o textos escrits per famosos de diverses àrees. Altres vegades veurem usuaris amb milers de seguidors divulgant textos, enllaços, fotos i vídeos sobre els més variats temes. Fins i tot, hi ha empreses que publiquen els canvis en la seva administració i les novetats en els seus serveis.

En segon lloc, he observat que és una molt bona eina per compartir no només informació, sinó també opinions, interpretacions i maneres de pensar. Ara bé, per tal d'assolir correctament aquest objectiu és fonamental l'elecció d'usuaris que volem llegir. Si decidim seguir centenars de desconeguts arribarà un moment en què la nostra pàgina de lectura s'omplirà de textos sense cap rellevància, sent molt difícil filtrar allò que tingui una veritable importància. Hem de tenir en compte que un usuari que llegeix el que escriuen mil persones pot rebre un missatge cada cinc segons, això fa difícil mantenir un bon ritme de lectura i concentració.

En tercer lloc, per experiència personal puc dir que Twitter és una aplicació molt fàcil d'utilitzar, rea un compte i començar a escriure missatges és una tasca que pot realitzar-se en pocs minuts. Ara bé,  descobrir totes les possibilitats que té el sistema és una mica més complicat, però suposo que per satisfer les meves necessitats tampoc em calen les opcions més avançades.

En resum, crec que es una xarxa social que per sobre de tot fomenta l'intercanvi d'informació objectiva i subjectiva. A més, gràcies a la diversitat de perfils i de temes tractats, comporta un enriquiment cultural i personal per als usuaris.

FES-TE SEGUIDOR

Per als que encara no estan convençuts en fer-se usuaris d'aquesta xarxa social, us deixo el vídeo que el Twitter utilitza per a promocionar-se!