Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexió. Mostrar tots els missatges

dilluns, 31 de desembre del 2012

COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA

LA COMUNICACIÓ ORAL


Aquest és el vídeo de la meva recitatció del poema "Vincles" de Joan Vinyoli. 

Pot ser cosa dels ulls,

però puja del fons,
inesperadament,
cap a lligar-nos més.
Vida que es fa cap a més vida,
sense excessos de fe.



Altres ho juguen tot
a un il·lusori guany.
Nosaltres esperem. Cap a on anem?
Som instruments d'alguna força
que ens té a les mans,
lliurant-nos l'un a l'altre,
guardant-nos l'un de l'altre.


Aquesta activitat crec que ha estat molt completa, ja que no només ens ha obligat a remenar la literatura catalana per tal de trobar un poema que ens agradés, sinó que a més ens ha fet posar en pràctica tot el que havíem après amb la lectura del llibre " Com parlar bé en públic". 

Amb el nostre grup de treball, hem elaborat un "Decàleg del bon comunicador" que serveix de conclusió final del llibre i com a referència per saber com parlar bé en públic.
  1. L'orador ha d'estar segur d'ell mateix i adoptar un to positiu per transmetre confiança al públic.
  2. Una bona preparació és essencial per a fer un bon discurs.
  3. És important tenir clar l'objectiu del discurs per poder-lo transmetre des del principi.
  4. En l'estructura del discurs és molt important la introducció i la conclusió perquè es pronuncien en els moments de màxima atenció.
  5. S'ha de tenir en compte el públic i anar modificant el discurs en funció de les seves reaccions.
  6. És bo utilitzar exemples concrets perquè ajuden a la comprensió i assimilació de les idees i els conceptes.
  7. Tot discurs ha de ser clar, breu i precís.
  8. S'ha de parlar i gesticular sempre amb naturalitat donant peu a la improvisació quan sigui possible.
  9. Hem de ser conscients del valor comunicatiu del llenguatge no verbal i aprofitar-lo adequadament.
  10. Fer un ús correcte dels mitjans audiovisuals com a suport del nostre discurs.

LA COMUNICACIÓ ESCRITA

Esciure és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Per què un text sigui significatiu ha de complir una sèrie de caracterísitques, en cas contrari, parlem d'un no text. Per tant, les característiques d'un text són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. 

D'una banda, existeixen les característiques descriptives que són aquelles que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. En són tres: l'adequació, la coherència i la cohesió. La primera fa referència al grau d'adaptació d'un discurs a la seva situacuó comunicativa, tenint en compte el dialecte i el registre adequat. 


En aquesta captura de pantalla, podem veure un fragment de la conversa entre dos joves. En aquest cas, la característica de l'adequació sí que es compleix, ja que el lèxic, l'ortrografia i la sintaxi són adients al registre que toca, és a dir, al col·loquial. Ara bé, el llenguatge utilitzat en aquesta conversa en un altre ambient estaria fora de lloc.

La segona, la coherència, és la propietat que selecciona la informació rellevant de la que no ho és. A més, estableix una relació lògica no contradictòria entre les diferents parts del text. 

La tercera és la cohesió que és el conjunt de relacions que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o a l'oient interpretar-lo amb eficàcia. 

 
En aquesta presentació del Departament de Llengua i Valencià, hi ha una bona explicació sobre aquesta característica i sobre els diferents mecanismes que podem utilitzar per assolir-la.

D'altra banda, hi ha les característiques prescriptives que són les que determinen les normes d'ús i són la correcció i la variació o estil.

Per treballar la comunicació escrita, hem realitzat una activitat en la que havíem d'elaborar un text seguint tots els passos de la composició escrita. 

La primera etapa és la planificació que consta de l'elaboració d'un esquema de l'anàlisi de la situació comunicativa preguntant-nos què volem escriure, com ho volem fer, per a qui i per a què; d'una pluja d'idees del tema escollit per tal de recollir informació i de l'esquema final amb la informació seleccionada i ordenada segons el nostre criteri. La segona és la redacció de totes auqestes idees en un text coherent. La tercera és la revisió que consisteix en avaluar el que hem escrit, veure si s'adiu a les nostres espectatives i modificar allò que creguem oportú.

La realització d'aquesta tasca em va fer pensar en que és necessari seguir un patró a l'hora de redactar un text i que jo no acostumo a fer ja que em deixo portar per la improvisació. 

LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA

Després d'haver explicat les característiques de la llengua oral i de la llengua escrita, crec que seria important remarcar les seves diferències. Buscant informació sobre quins són aquests aspectes que no comparteixen els dos canals, he trobat un esquema resum molt ben estructurat, realitzat per la Tània Bernal i publicat en el seu blog.






dissabte, 29 de desembre del 2012

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Gumperz i Dell Hymes defineixen la competència comunicativa d'una persona com el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, que implica tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. Per això és important, que l'individu sigui competent en quatre aspectes:
  1. Competència lingüística/gramatical, això vol dir que ha de dominar el codi lingüístic (el lèxic, la sintaxi, la semàntica...)
  2. Competència sociolingüística, fa referència a les regles socioculturals d'ús d'aquella llengua.
  3. Competència discursiva, és l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere de manera coherent i cohesionada.
  4. Competència estratègica, fa referència a l'habilitat d'utiltzar estratègies de comunicació verbal i no verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació.
Entrant en més detall sobre la primera, la competència lingüística, hi ha quatre habilitats indispensables que hem d'aprendre per tal de considerar que l'hem assolida. Ordenades cronològicament segons les adquirim al llarg de la vida són: escoltar, parlar, llegir i escriure.

Escoltar vol dir comprendre un missatge a partir d'engegar un procés congitiu de construcció de significats i d'interpretació d'un discurs pronunciat oralment. Ara bé, saber escoltar va més enllà d'aquesta definició, també implica exercir un paper actiu i participatiu, respectar l'emissor i les seves idees, descobrir els objectius i propòsits de l'altre, saber reaccionar al missatge i parlar si cal quan el receptor hagi acabat.

Parlar significa expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correció i adequació a la situació comunicativa. 

Llegir és el procés per mitjà del qual es compren un text escrit. Aquesta habilitat té una sèrie d'implicacions que complementen la definició inicial:

  • Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de cosntruir el significat del text
  • Llegir és aconseguir un objectiu, perquè sempre llegim per algun motiu
  • Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text
  • Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu

Esciure és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu, per fer-ho hem de tenir en compte aspectes formals, lingüístics i discursius.


*amb l'ajuda d'uns apunts de classe

EL LLENGUATGE



Els humans som ésser socials per naturalesa, les persones interaccionem amb l'entorn i amb la resta d'habitants del món. Això és gràcies al llenguatge.

La definició del llenguatge és complexa ja que per fer-la, hem de tenir en compte molts factors. Però despres d'haver llegit el fragment del llibre Lingüística d'en Jesús Tusón he elaborat una definicó general del llenguatge.

Per començar he de dir que el llenguatge és un mitjà de comunicació i el més extens i els homes ja que tota expressió humana pot trobar traducció al llenguatge, en canvi, a l'inrevés, no. Però va més enllà de ser un instrument per a comunicar ja que és el que ens fa ser humans al fer possible el discurs abstracte, és a dir, ens permet el diàleg amb nosaltres mateixos i la reflexió sobre la pròpia experiència. A més, fa possible l'organització de les nostres percepcions ja que les reduim a un nombre limitat de tipus d'objectes. Aquesta reducció és la que permet l'enteniment entre persones. El llenguatge també és molt important per al desenvolupament dels individus ja que és un element bàsic en la formació del pensament. Gràcies a ell, es transmeten els coneixements de generació en generació a la vegada que es permet la permanència de la nostra història, en altre paraules, el llenguatge és indispensable com a suport de la memòria personal i col·lectiva.

LA CARA I LA CREU DEL LLENGUATGE

El llenguatge a la vegada que ens brinda una àmplia gamma de possibilitats ja que ens permet entendre'ns, transmetre coneixements i informacions, interncanviar pensaments, establir un diàleg amb la nostra persona, expressar els nostres sentiments...ens està limitant. 

El llenguatge, de fet, és un conjunt de metàfores subjectives que cadascú fa sobre una idea. Quan un concepte existeix a la nostra ment, busquem la paraula o conjunt de paraules que millor el descriguin per tal de poder-lo explicar als altres. Sí que és cert que aquest procés ens porta molts beneficis ja que permet que ens comprenguem. Ara bé, mai podrem arribar a saber si realment estem parlant del mateix. És curiós que ens faciliti la comunicació mentre ens fa perdre molts matisos personals que l'enriquirien. M'agradaria pensar que arribarà un dia on algun geni haurà inventat una forma de comunicació mental que ens permeti veure el món exactament com ho fa l'altre...

Sigui com sigui, encara que el llenguatge tingui una cara i una creu, és el que ens ha fet arribar a ser l'espècie que "domina" el món i el que permet el nostre desenvolupament personal.

MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES

Ara bé, està clar que el llenguatge va molt més enllà de les paraules, és una forma d'expressió que engloba diverses maneres de transmetre el que ens passa pel cap. Per exemplificar aquesta sentència he insertat un vídeo que parla sobre els problemes existencials de l'home. Absolutament cada detall està pensat, cada imatge, cada so i cada paraula ens intenten transmetre una sensació. 




El primer cop que vaig veure aquest vídeo, una angoixa es va apoderar de mi i una ombra negra va tapar el sol. De sobte, em vaig sentir molt sola, trista i insegura. El fet que aquest visionat m'hagués transmès tot això em va fer pensar en el poder que té el llenguatge i en la seva funció transmisora i comunicadora. 

I tu, què en penses?

dimecres, 14 de novembre del 2012

LA DESCRIPCIÓ

La descripció és una manera d'organitzar el discurs que pretén representar lingüísticament perones, animals, èpoques, sentiments...Normalment la trobem combinada amb altres seqüències com la narrativa o la dialogal.

Les descripcions poden ser objectives si l'autor adopta una actitud imparcial descrivint les característiques que millor defineixen al producte o subjectives si l'autor reflecteix el que li suggereix l'objecte que descriu.

En general, segueixen una estructura on primer s'estableix el tema (presentació de l'objecte), després es duu a terme la seva caracterització, i, finalment, s'exposa la seva relació amb el món exterior.

Per a realitzar una descripció, haurem de seguir tres passos. El primer consisteix en idear, en explorar la situació a partir de preguntes com "quines parts té?", "a què s'assembla?" o "per a què serveix?" entre d'altres. El segon pas és ordenar tota la informació que hem obtingut i estructurar-la. El tercer és la redacció del text tenint en compte algunes tècniques descriptives com els signames nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfet, o figures retòriques (metàfores, comparacions, personificacions, exemples, metonímies...). També és important la creativitat.

*amb l'ajuda d'uns apunts de classe.


Per tal de treballar aquesta tipologia textual, a classe hem realitzat dues activitats. D'una banda  una descripció escrita d'un company de la classe. Ha estat una tasca difícil ja que encara no ens coneixem gaire, però també ha estat emocionant perquè ens va ha observar tots els detalls de la persona per tal d'intentar extreure'n alguna característica. D'altra banda,  hem organitzat una exposició fotogràfica, en la que cadascú retratrava a través d'una imatge ideada per ell mateix un company de classe. Aquesta última activitat l'he trobada molt interessant ja que m'ha ajudat a fer-me una idea sobre com veuen el món els meus companys.

SI PARLO DE MI

Per treballar la descripció, vam veure una sèrie de poemes, contes i cançons per tal de mostrar-nos alguns exemples d'aquesta tipologia textual. Un dels poemes és aquest.

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

Aquests versos del poema Si parlo dels teus ulls de Miquel Martí i Pol, em van portar a pensar sobre tot el que perdem i guanyem durant la nostra vida. Aleshores, em vaig posar a escriure.






Desitjo que aquest text us hagi despertat sensacions i us hagi obert noves portes per seguir creixent.