dissabte, 29 de desembre del 2012

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Gumperz i Dell Hymes defineixen la competència comunicativa d'una persona com el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, que implica tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. Per això és important, que l'individu sigui competent en quatre aspectes:
  1. Competència lingüística/gramatical, això vol dir que ha de dominar el codi lingüístic (el lèxic, la sintaxi, la semàntica...)
  2. Competència sociolingüística, fa referència a les regles socioculturals d'ús d'aquella llengua.
  3. Competència discursiva, és l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere de manera coherent i cohesionada.
  4. Competència estratègica, fa referència a l'habilitat d'utiltzar estratègies de comunicació verbal i no verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació.
Entrant en més detall sobre la primera, la competència lingüística, hi ha quatre habilitats indispensables que hem d'aprendre per tal de considerar que l'hem assolida. Ordenades cronològicament segons les adquirim al llarg de la vida són: escoltar, parlar, llegir i escriure.

Escoltar vol dir comprendre un missatge a partir d'engegar un procés congitiu de construcció de significats i d'interpretació d'un discurs pronunciat oralment. Ara bé, saber escoltar va més enllà d'aquesta definició, també implica exercir un paper actiu i participatiu, respectar l'emissor i les seves idees, descobrir els objectius i propòsits de l'altre, saber reaccionar al missatge i parlar si cal quan el receptor hagi acabat.

Parlar significa expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correció i adequació a la situació comunicativa. 

Llegir és el procés per mitjà del qual es compren un text escrit. Aquesta habilitat té una sèrie d'implicacions que complementen la definició inicial:

  • Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de cosntruir el significat del text
  • Llegir és aconseguir un objectiu, perquè sempre llegim per algun motiu
  • Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text
  • Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu

Esciure és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu, per fer-ho hem de tenir en compte aspectes formals, lingüístics i discursius.


*amb l'ajuda d'uns apunts de classe

EL LLENGUATGE



Els humans som ésser socials per naturalesa, les persones interaccionem amb l'entorn i amb la resta d'habitants del món. Això és gràcies al llenguatge.

La definició del llenguatge és complexa ja que per fer-la, hem de tenir en compte molts factors. Però despres d'haver llegit el fragment del llibre Lingüística d'en Jesús Tusón he elaborat una definicó general del llenguatge.

Per començar he de dir que el llenguatge és un mitjà de comunicació i el més extens i els homes ja que tota expressió humana pot trobar traducció al llenguatge, en canvi, a l'inrevés, no. Però va més enllà de ser un instrument per a comunicar ja que és el que ens fa ser humans al fer possible el discurs abstracte, és a dir, ens permet el diàleg amb nosaltres mateixos i la reflexió sobre la pròpia experiència. A més, fa possible l'organització de les nostres percepcions ja que les reduim a un nombre limitat de tipus d'objectes. Aquesta reducció és la que permet l'enteniment entre persones. El llenguatge també és molt important per al desenvolupament dels individus ja que és un element bàsic en la formació del pensament. Gràcies a ell, es transmeten els coneixements de generació en generació a la vegada que es permet la permanència de la nostra història, en altre paraules, el llenguatge és indispensable com a suport de la memòria personal i col·lectiva.

LA CARA I LA CREU DEL LLENGUATGE

El llenguatge a la vegada que ens brinda una àmplia gamma de possibilitats ja que ens permet entendre'ns, transmetre coneixements i informacions, interncanviar pensaments, establir un diàleg amb la nostra persona, expressar els nostres sentiments...ens està limitant. 

El llenguatge, de fet, és un conjunt de metàfores subjectives que cadascú fa sobre una idea. Quan un concepte existeix a la nostra ment, busquem la paraula o conjunt de paraules que millor el descriguin per tal de poder-lo explicar als altres. Sí que és cert que aquest procés ens porta molts beneficis ja que permet que ens comprenguem. Ara bé, mai podrem arribar a saber si realment estem parlant del mateix. És curiós que ens faciliti la comunicació mentre ens fa perdre molts matisos personals que l'enriquirien. M'agradaria pensar que arribarà un dia on algun geni haurà inventat una forma de comunicació mental que ens permeti veure el món exactament com ho fa l'altre...

Sigui com sigui, encara que el llenguatge tingui una cara i una creu, és el que ens ha fet arribar a ser l'espècie que "domina" el món i el que permet el nostre desenvolupament personal.

MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES

Ara bé, està clar que el llenguatge va molt més enllà de les paraules, és una forma d'expressió que engloba diverses maneres de transmetre el que ens passa pel cap. Per exemplificar aquesta sentència he insertat un vídeo que parla sobre els problemes existencials de l'home. Absolutament cada detall està pensat, cada imatge, cada so i cada paraula ens intenten transmetre una sensació. 




El primer cop que vaig veure aquest vídeo, una angoixa es va apoderar de mi i una ombra negra va tapar el sol. De sobte, em vaig sentir molt sola, trista i insegura. El fet que aquest visionat m'hagués transmès tot això em va fer pensar en el poder que té el llenguatge i en la seva funció transmisora i comunicadora. 

I tu, què en penses?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada