LA COMUNICACIÓ ORAL
Aquest és el vídeo de la meva recitatció del poema "Vincles" de Joan Vinyoli.
Pot ser cosa dels ulls,
però puja del fons,
inesperadament,
cap a lligar-nos més.
Vida que es fa cap a més vida,
sense excessos de fe.
Altres ho juguen tot
a un il·lusori guany.
Nosaltres esperem. Cap a on anem?
Som instruments d'alguna força
que ens té a les mans,
lliurant-nos l'un a l'altre,
guardant-nos l'un de l'altre.
Aquesta activitat crec que ha estat molt completa, ja que no només ens ha obligat a remenar la literatura catalana per tal de trobar un poema que ens agradés, sinó que a més ens ha fet posar en pràctica tot el que havíem après amb la lectura del llibre " Com parlar bé en públic".
Amb el nostre grup de treball, hem elaborat un "Decàleg del bon comunicador" que serveix de conclusió final del llibre i com a referència per saber com parlar bé en públic.
- L'orador ha d'estar segur d'ell mateix i adoptar un to positiu per transmetre confiança al públic.
- Una bona preparació és essencial per a fer un bon discurs.
- És important tenir clar l'objectiu del discurs per poder-lo transmetre des del principi.
- En l'estructura del discurs és molt important la introducció i la conclusió perquè es pronuncien en els moments de màxima atenció.
- S'ha de tenir en compte el públic i anar modificant el discurs en funció de les seves reaccions.
- És bo utilitzar exemples concrets perquè ajuden a la comprensió i assimilació de les idees i els conceptes.
- Tot discurs ha de ser clar, breu i precís.
- S'ha de parlar i gesticular sempre amb naturalitat donant peu a la improvisació quan sigui possible.
- Hem de ser conscients del valor comunicatiu del llenguatge no verbal i aprofitar-lo adequadament.
- Fer un ús correcte dels mitjans audiovisuals com a suport del nostre discurs.
LA COMUNICACIÓ ESCRITA
Esciure és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Per què un text sigui significatiu ha de complir una sèrie de caracterísitques, en cas contrari, parlem d'un no text. Per tant, les característiques d'un text són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa.
D'una banda, existeixen les característiques descriptives que són aquelles que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. En són tres: l'adequació, la coherència i la cohesió. La primera fa referència al grau d'adaptació d'un discurs a la seva situacuó comunicativa, tenint en compte el dialecte i el registre adequat.
En aquesta captura de pantalla, podem veure un fragment de la conversa entre dos joves. En aquest cas, la característica de l'adequació sí que es compleix, ja que el lèxic, l'ortrografia i la sintaxi són adients al registre que toca, és a dir, al col·loquial. Ara bé, el llenguatge utilitzat en aquesta conversa en un altre ambient estaria fora de lloc.
La segona, la coherència, és la propietat que selecciona la informació rellevant de la que no ho és. A més, estableix una relació lògica no contradictòria entre les diferents parts del text.
La tercera és la cohesió que és el conjunt de relacions que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o a l'oient interpretar-lo amb eficàcia.
En aquesta presentació del Departament de Llengua i Valencià, hi ha una bona explicació sobre aquesta característica i sobre els diferents mecanismes que podem utilitzar per assolir-la.
D'altra banda, hi ha les característiques prescriptives que són les que determinen les normes d'ús i són la correcció i la variació o estil.
Per treballar la comunicació escrita, hem realitzat una activitat en la que havíem d'elaborar un text seguint tots els passos de la composició escrita.
La primera etapa és la planificació que consta de l'elaboració d'un esquema de l'anàlisi de la situació comunicativa preguntant-nos què volem escriure, com ho volem fer, per a qui i per a què; d'una pluja d'idees del tema escollit per tal de recollir informació i de l'esquema final amb la informació seleccionada i ordenada segons el nostre criteri. La segona és la redacció de totes auqestes idees en un text coherent. La tercera és la revisió que consisteix en avaluar el que hem escrit, veure si s'adiu a les nostres espectatives i modificar allò que creguem oportú.
La realització d'aquesta tasca em va fer pensar en que és necessari seguir un patró a l'hora de redactar un text i que jo no acostumo a fer ja que em deixo portar per la improvisació.
LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA
Després d'haver explicat les característiques de la llengua oral i de la llengua escrita, crec que seria important remarcar les seves diferències. Buscant informació sobre quins són aquests aspectes que no comparteixen els dos canals, he trobat un esquema resum molt ben estructurat, realitzat per la Tània Bernal i publicat en el seu blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada